Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA i Josep Ribas, president de la sectorial de la Llet volem puntualitzar sobre la sanció a les indústries lleteres. ASAJA va ser l’organització agrària que vam denunciar a l’Autoritat Catalana de la Competència a les indústries lleteres pels baixos preus i el pacte que feien entre el gremi. El 2014 la Comissió Nacional de Mercats i la Competència posa una multa de 88 milions d’euros a 15 indústries lleteres i dues associacions sectorials per una infracció greu continuada des del menys l’any 2000 fins al 2013 inclòs. No dues com es diu i Pascual va ser menys multada per no haver participat fins que va entrar al gremi.

ASAJA després d’haver aconseguit la sanció ja vam posar-nos en contacte amb el president de la CNMC, amb la Ministra, a la reunió de la sectorial de la Llet de la Conselleria d’Agricultura reclamant que els diners retornin al sector. Vam tenir el recolzament del Departament d’Agricultura davant del Ministeri i el Director General, Sr. Vila és va comprometre a donar suport a aquesta proposta. La resposta d’aleshores del ministeri a la Conselleria i recorda que és la normativa la que ha d’establir de revertir al sector els imports de les sancions, raó per la qual caldria abordar un canvi de normativa.

ASAJA seguirem treballant perquè els diners retornin a tots els que produïen a Catalunya en aquell període que va generar la sanció. Demanem que un Decret del Ministre d’Agricultura faci possible aquest retorn de diners que aniran a Hisenda.

Granollers, 10 d’agost de 2018

 ASAJA:          Rosa Pruna: 639391403

                        Josep Ribas: 648226257

Les pluges de la primavera ens han portat moltes males herbes i fongs en els camps de conreu, a més la manca de sol al mes de maig ens han donat una gran baixada del pes específic en molts llocs. El gra buit ha fet que els rendiments siguin més irregulars.

A Lleida s’han recollit a moltes zones uns 1500 kg/ha de menys del que s’esperava, a la comarca de la Segarra i al Solsonès han tingut un millor comportament. En canvi a les comarques de Barcelona han estat més desigual. A la comarca del Bages ha estat amb rendiment rècord amb 9.000 kg/ha, en canvi a la comarca de l’Anoia hi ha llocs amb rendiments de 9.000 kg/ha i llocs de 3.000 kg/ha.

El quadre no inclou tots els cereals, sinó els més importants. Tampoc hem posat el blat de moro ja que en aquestes dates encara no s’ha recol·lectat

A Osona, terra de cereal les pluges, calamarsades i fongs han fet baixar les expectatives. Al Vallès principalment l’Oriental, la mitjana de rendiment ha estat de 4.500 kg/ha pel blat i 3.000 per l’ordi.

A Girona hi ha hagut poc rendiment i a Tarragona millor que l’any passat, ja que les pluges van ser mes escasses i no van fer el mal que han fet aquí.

En resum, a Catalunya hem tingut un increment de collita del 15,25% respecte a l’any passat, però no la gran collita que es preveia a mitja temporada.

Per províncies l’estimació de producció ha estat:

Preu dels cereals (en €/tona)

A nivell d’Estat la collita ha estat bona, a més venien d’una campanya desastrosa i ha tingut un 53% més que el 2017, amb una collita de 23,8 milions de tones.

En el conjunt de la Unió Europea per contra, la sequera, la manca de pluges tant generalitzades ha fet que a Alemanya, gran productora Dinamarca, Regne Unit han baixar les produccions un 8% menys que el 2017 en el conjunt de la Unió Europea amb una producció de 273,8 milions de tones.

Preu dels fertilitzants (en €/100 kg)

EL SECTOR RAMADER

PETICIONS D’ASAJA:

En el moment de fer aquest balanç tenim tres peticions urgents i de molta importància per la supervivència del sector:

1. La fauna cinegètica ens està comportant unes pèrdues milionàries, especialment a les zones del Prepirineu amb danys a les pastures, trencaments als tancats elèctrics, destrossa de conreus i el perill de transmissió de malalties Des d’ASAJA portem més de 15 anys denunciant i ara diem prou, des del Departament d’Agricultura, el Departament de Territori i la Diputació han de treballar conjuntament per reconduir aquesta situació.
2. Etiquetatge dels productes làctics. Establir l’obligació del etiquetatge dels productes làctics, es a dir en el Bric que se pugui veure l’origen de la llet, de  on s’ha produït i a on s’ha envasat. Els consumidors volen i han de saber de on provenen, es una mesura aprovada pel Parlament Europeu per garantir la supervivència del sector.
3. Que es retorni al sector productor lleter la multa que va posar el Tribunal de la Competència degut als baixos preus que pagava la industria.

Barcelona, 7 d’agost de 2018

Quan va arribar el nou Ministre d’Agricultura, ASAJA li vam fer arribar les nostres peticions del sector lleter amb caràcter urgent, l’etiquetatge de l’origen de la llet i també per demanar el retorn dels diners de la sanció que va posar Competència a les indústries lleteres.

L’etiquetatge obligatori de l’origen de la llet i dels productes làctics, ha dit el Ministre que es una pràctica honesta de cara al consumidor, en referència a l’esborrany de real decret que obligarà a etiquetar l’origen de la llet, aquesta mesura ha estat implantada a molts països de la Unió Europea.

Sobre la Comissió Nacional del Mercat i la Competència ha estat clar i contundent, ells fan el seu paper i nosaltres el nostre, defensar el sector. Des d’SAJA veiem ganes per fer un bon treball per un sector que te preus ruïnosos i un descens del consum. Ara esperem els resultats i que els diners de la multa de competència a les indústries retornin al sector, son 88 milions.

Granollers, 19 de juliol de 2018

El balanç de la collita del cereal d’aquest any no ha sigut el que esperàvem, a l’abril les pluges ens van donar l’esperança de que la collita seria molt bona, era l’hora d’omplir, però van passar dues coses ben diferenciades i en poc temps. A últims d’abril unes glaçades tardanes han malmès la collita a zones d’Osona, Ripollès, Berguedà i Catalunya Central, l’ordi i el blat va quedar negre on li va tocar el fred, en aquests llocs poca collita. L’altra factor advers important va ser una calor avançada de maig amb uns 35º C a molts llocs va sobtar la collita deixant el gra migrat especialment el fet tardà. En resum, un 20 % menys de collita respecte a l’any passat.

Els rendiments molt desiguals a totes les comarques van d’un 15% a un 25% menys. Al Vallès Oriental, Occidental i Osona, però al secà de Lleida com Tarragona i Catalunya central poden arribar a un 30%, menys Girona la calor sobtada ha donat una baixa collita. El mateix que amb el blat de moro, la sequera minvarà la collita.

 A nivell d’estat, la collita s’ha reduït un 30%, quan Castella Lleó un 59% la sequera ha sigut molt forta, la collita ha sigut d’uns 13 milions de quilos. Europa la collita es de 285 milions de tones ha baixat un 5,5% el 2016, 310 milions de tones. Ha sigut la sequera que te el sud d’Europa i també Ucraïna, a França ha tingut bona collita. A nivell mundial, la collita ha sigut molt bona. Sols a Europa ha baixat, s’han collit 2.593 milions de tones, el 0,6 % menys respecte el 2016. El mercat mundial no preveu gaires canvis amb els preus (el preu del dolar es baix). Just quan ha començat la collita, han baixat els preus dels cereals que feia uns mesos que havien anat pujant, però el que es pensava poder guanyar per la pèrdua a poder guanyar per la pèrdua de quilos guanyar-ho per el preu.

El quadre no inclou tots els cereals, sinó els més importants

Per províncies l’estimació de producció ha estat:

Preu dels cereals (en €/tona)

Preu dels fertilitzants (en €/100 kg)

EL SECTOR RAMADER

Des d’ASAJA si que volem fer una crida a l’administració especialment el departament d’Agricultura, la lentitud mata, la tecnocràcia no s’acaben fent les coses que importen, cada vegada mes traves, tenint tants que ens administren que ja ens perdem molts càrrecs però lleis que no tiren endavant. Lleis que no sabem perquè ens serviran, mentre tenim temes com el lleter enquistat, la llei de caça que no arriba mentre els senglars i cabirols segueixen menjant les pastures que ningú indemnitza quan tenim eines per poder solucionar-ho.

Barcelona, 3 d’agost de 2017

Trenta anys després de la seva creació el 13 de desembre de 1986, l’l’Associació Femenina del Medi Rural ha realitzat a l’Hotel Majestic de Barcelona una jornada per commemorar aquesta efemèride, a la qual han assistit més de 200 persones, moltes d’elles dones que estan des dels inicis a l’entitat. 

Tothom que ha intervingut ha coincidit en destacar el caire pioner d’aquesta associació en la defensa del paper de les dones agràries i rurals de Catalunya, tant a casa nostra com a nivell estatal i europeu. A més, ha estat un acte per a la nostàlgia on s’han recordat els difícils inicis i el llarg camí que van començar a recórrer per aconseguir drets i igualtats que no tenien i donar-les visibilitat.

La jornada ha estat presentada i conduïda pel periodista de Ràdio 4, Joan Albert Argerich. La benvinguda ha anat a càrrec de la que va ser presidenta durant els primers 25 anys i que és l’actual presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna. i la secretària general de l’Associació Femenina del Medi Rural (AMFAR Catalunya), Trini Torné.

Pruna ha fet un repàs exhaustiu als 30 anys de l’associació, i ha recordat, sobretot, quan va anar a la Comissió femenina del COPA-COGECA a Brussel·les l’any 1986 i el treball que allà va realitzar per elaborar normatives, com la Directiva sobre autònoms que emparava la figura de l’agricultora o al 2002, ja com a presidenta de les agricultores europees, quan va presentar esmenes al reglament FEOGA per a que es modifiqués la jubilació anticipada, a la qual no tenien dret les dones de pagès, i poder accedir als fons europeus.

També van intervenir i van oferir la seva visió sobre l’agricultura de 30 anys enrere i de la situació de les dones del món rural i agrari, Marta Ibars, coordinadora tècnica en aspectes Comunitaris dels Serveis Territorials del DARP a Lleida; Joaquima Alemany, llavors presidenta de l’Institut Català de les Dones; Joan Vallvé, ex conseller d’Agricultura de la Generalitat, i Roxane Feller, secretària general  de l’Agència Europea de Salut Animal. Va cloure la jornada, l’actual presidenta de l’Institut Català de les Dones, Teresa Pitarch, en representació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Posteriorment, es va emetre un vídeo de resum dels 30 anys de l’Associació Femenina del Medi Rural, es va fer un dinar i va actuar el Duo Stradivari.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna: 639 39 14 03

Barcelona, 19 de desembre de 2016

Fa més de sis anys que ASAJA està denunciant la passivitat de l’administració catalana davant la pèrdua de pastures per al bestiar a les zones d’alta muntanya del país, provocada pels danys causats per la fauna salvatge, especialment per cabirols i porcs senglars.

A més, recorda que quan Josep Maria Pelegrí era conseller d’Agricultura Pelegrí se li va portar un escrit en el que es xifrava en un milió d’euros les pèrdues a les pastures i el trencament de fils elèctrics, amb els conseqüents accidents de trànsit que ocasiona que el bestiar surti cap a la carretera.

Ara, a la actual consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, se li va trametre fa un parell de mesos un correu electrònic per demanar-li que enviés un tècnic del departament a avaluar els danys i les pèrdues, “però fins abans d’ahir no ens ha contestat”, assenyala l’organització agraria.

ASAJA ha manifestat que “nosaltres treballem tot l’any pels interessos dels ramaders de muntanya, mentre que altres organitzacions ho fan un dia, muntant espectacle i tallant carreteres. Els ramaders volen solucions, no shows, i la ràpida i efectiva actuació de la nostra administració”.

Per últim, l’organització ha indicat que “gràcies als correus enviats a Agricultura, a més d’Interior i Territori, aquestes tres conselleries més la de Salut, han decidit crear una Comissió Interdepartamental per tractar el tema. Valorem positivament la mesura, però esperem que no quedi en paper mullat, que aquesta Comissió del Govern actuï i que ho faci ja. Els nostres ramaders no poden esperar més”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, ​​14 de desembre de 2016