El sector lleter d’ASAJA a Catalunya ha valorat “positivament” que després d’haver mantingut diverses reunions amb el director general d’Agricultura i Ramaderia, Alfons Vilarrasa, i ahir amb el de Comerç, Josep Maria Recasens, “hem aconseguit el seu compromís d’inspeccionar 14 grans superfícies per comprovar en els lineals que no s’està venent la llet a pèrdues”.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha manifestat que “segons ens va explicar el director general de Comerç estan aplicant una Llei de 1996 que dóna arguments per sancionar al comerç que ven a pèrdues”. Per afegir que “des del mes d’agost estan fent controls de les factures per si hi ha incompliment poder-los sancionar”.

Des d’ASAJA es valora aquest pas aconseguit i es reclama “més implicació entre administracions, indústria, distribució i productors per a que realment es pagui la llet al preu just no per sota del que costa produir-la”.

Pruna ha reiterat que “no es pot entendre que sent com som deficitaris en la producció de llet s’estiguin pagant uns preus ruïnosos als productors. No se si són conscients que d’aquesta manera s’està ofegant al sector”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03 o a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57

Barcelona, 3 de setembre de 2015

El sector lleter d’ASAJA a Catalunya ha valorat que la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, hagi anunciat un ajut directe de 300 euros per vaca a aquelles explotacions que estiguin venen la llet per sota de la rendibilitat, però no veu gens clar quines son les explotacions que s’hi podran acollir.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha manifestat que “el sector està molt tocat i avui en dia no hi ha gaires explotacions rendibles, per tant quins paràmetres utilitzarà el ministeri per dir quines s’acolliran als ajuts i quin serà el preu que marcarà el de sotaproducció?”.

Pruna ha assenyalat que “la ministra ha comentat que és fals que el govern francès hagi fixat un preu a la llet  i que aquest no es pot fixar perquè ho impedeixen les normes comunitàries. Llavors com s’ho farà per concedir els ajuts, bé haurà de marcar un preu per poder dir que s’està venent per sota de la rendibilitat”. Per afegir al respecte que “la intenció és bona, però la mesura la trobem incongruent”.

Per la seva part, el president de la sectorial de la llet d’ASAJA a Catalunya, Josep Ribas, ha indicat que “el que veiem més factible és que tant la indústria com la distribució paguin un preu just per la llet i no per sota de producció. La voluntat del ministeri és bona però pensem que la solució és més fàcil i passa perquè indústria i distribució no paguin per sota costos, ni s’utilitzi la llet com a producte reclam en algunes cadenes”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03 o a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57

Barcelona, 25 d’agost de 2015

Encara tinc molt present aquell dia que em van fer saber que aniria delegada al Comitè d’Organitzacions Professionals Agràries (COPA) de Brussel·les; per mi era molt llunyà i alhora molt encoratjador escoltar i viure que passava al cor d’Europa i com estaven d’avançats en temes agrícoles de formació, socials, etc. vers nosaltres els altres Estats membres.

En aquell moment, a Catalunya teníem 120.000 explotacions agrícoles i ramaderes -de les quals unes 6.500 eren del sector lleter-, els preus dels cereals, de la carn de vaquí i de llet eren millors que els que tenim ara, i els costos de produir baixíssims vistos els actuals.

Espanya, la del “Granero de Roma”, res de res. Europa amb les seves polítiques ens l’havia buidat.

Vàrem entrar just en el moment que havia començat la superproducció i ara tocava pagar uns excedents que no havíem creat i s’havia de retallar. En l’assignació de quotes lleteres se li van atorgar a l’Estat espanyol  6.400 milions de tones (els negociadors espanyols van donar la meitat del nostre cens), mentre que a Alemanya 27 milions de tones; a França 24 milions; a Holanda 11 milions, i a Itàlia, 10 milions de tones. Tots aquests països podien vendre i exportar doncs tenien moltes més tones que cens de vaquí de llet. A Catalunya li van tocar 600.000 tones, un 60% del que consumim.

Els ramaders per poder produir i vendre llet havien de comprar la quota entre 35 i 45 de les antigues pessetes per kg de quota, fins que al 2008 es van arribar a pagar 65 cèntims d’euro per quilo de quota.

El 1992, amb la primera reforma de la PAC i la reestructuració dels sectors agrícoles i ramaders, Espanya va rebre una multa de 150 milions de pessetes per excedir-se de la quota lletera. La solució era matar vaques i vedells petits i cobrar un bon preu. La gran reestructuració era deixar terra en guaret, es a dir sense sembrar, i sobrava llet, mantega, ordi i blat.

Amb aquesta reforma es penalitzava la sembra del cereal, la producció de llet i la de carn de vedell amb multes als estats membres i agricultors. Aquestes mesures tan dràstiques van acabar amb la pèrdua de milers d’agricultors i ramaders. El que no ens explicaven eren les negociacions que tenien amb el GATT i la Ronda Uruguai. El resultat el vam trobar al cap d’un any d’aquesta reforma. Europa no tenia blat, ordi ni carn de vaquí. És lògic pagar per vaques i vedells petits o terra amb guaret? No s’ha de ser molt llest per preveure el que va passar…

El 1999 es va dur a terme la primera reunió a Seattle per al lliure comerç. Vaig assistir com a representant del  COPA i la meva intervenció va ser per defensar els 8 milions d’explotacions familiars  de la Unió Europea (UE). La reunió va fracassar i després també la de Doha i Cancún, i ara sabem que fa molt temps que la UE i els Estats Units estan treballant secretament l’Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTIP en les seves sigles en anglès), que posa en perill la ramaderia de tot Europa i molt especialment la de casa nostra. Avui, Catalunya té unes 40.000 explotacions agràries, quan el 1986 tenia 120.000, com ja hem esmentat anteriorment. Del sector lleter unes 670 de les 6.500 de fa trenta anys. Si que és veritat que avui hi ha unes explotacions molt ben preparades, amb innovació i professionalitat.

Però, sobretot, les lleteres s’han endeutat amb crèdits per comprar quota que era un patrimoni i que l’abril d’aquest any l’han perdut totalment. I la Comissió Europea, que com sempre s’ha equivocat ens deia que seria molt bo doncs podríem fer la llet que volguéssim. Doncs d’això res de res. Ara les industries diuen que no venen, les distribuïdores fan dumping de preus i els ramaders no saben com sortir-se’n, amb preus baixos i reducció de la producció.

Per resumir, aquella il·lusió de la nostra entrada al llavors Mercat Comú Europeu s’ha desinflat. Vaig comprovar que l’agricultura sempre es moneda de canvi amb criteris polítics. Sempre paguen els mateixos: les vaques boges, el veto rus, … Des d’ASAJA hem demanat, juntament amb altres organitzacions agràries l’exclusió de les negociacions del TTIP. L’entrada d’aliments produïts amb pràctiques prohibides a la UE (com les hormones de creixement i les farines de carn) creiem que no es la millor manera de defensar als ciutadans europeus, i tampoc a la nostra ramaderia, a la que cada vegada s’estan incorporant més joves que ens asseguren el futur del sector.

Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA (Tel. 639 39 14 03)

Granollers, 24 d’agost de 2015

El sector lleter d’ASAJA ha mostrat la seva satisfacció perquè la Generalitat hagi decidit vetllar pel correcte compliment de la comercialització de la llet i dur a terme inspeccions en els punts de venda per comprovar que aquest producte no s’ofereix per sota del preu adquirit al proveïdor.

Tant la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, com el president de la sectorial de la llet de l’organització, Josep Ribas, han valorat “positivament” aquesta decisió i la ràpida actuació realitzada després de la reunió mantinguda sobre aquest tema el passat 5 d’agost amb el Departament d’Agricultura.

Pruna ha afirmat que “ja era hora que l’Administració catalana fes cas a les demandes del sector i vetllés per a que algunes cadenes de distribució no venguin la llet per sota el preu de cost o l’utilitzin com a producte reclam”.

Així mateix, ASAJA valora que la Generalitat hagi portat la crisi de preus en la cadena de valor alimentària (especialment llet i fruita) a Brussel·les on representants del Govern català es reuneixen avui amb el Heat of Unit State Aid i Industrial Restructuring de la DG Competiton, Joachim Lücking.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03 o a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57

Barcelona, 20 d’agost de 2015

ASAJA insta tant a l’administració catalana com a l’estatal a que actuï com ha fet el Govern francès que ha anunciat un paquet de 24 mesures i uns ajuts de 600 milions d’euros per pal·liar la crisi que viu el sector agrari d’aquest país que ha provocat que els darrers dies sortís a les carreteres per tallar-les reclamant una solució a la difícil situació que pateix.

Precisament, una d’aquestes mesures és la que es demana des d’ASAJA des de fa temps aquí a casa nostra i és que es prenguin totes les accions necessàries per a que escorxadors, indústries, indústries lleteres i compradors de la gran distribució elevin els preus que paguen a agricultors i ramaders.

Sectors com el vaquí de llet, en el que a Catalunya som deficitaris ja que produïm gairebé la meitat de la que consumim, estan cobrant per sota del preu de cost, i en el cas del vaquí de carn està passant el mateix.

Per tot això, ASAJA felicita al Govern francès i, més que ajuts, reclama a les nostres administracions que prenguin exemple i acollin a la indústria i la gran distribució per a que no realitzi abús de poder pagant preus per sota cost.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03 o a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57 

Granollers, 23 de juliol de 2015

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha presidit avui al Mercat de la Concepció de la Ciutat Comtal l’acte de presentació de la ruta amb Martini, una iniciativa d’aquesta emblemàtica marca de vermut i del Gremi de Restauració de Barcelona, en la que col·laboren productors del projecte km0 d’ASAJA aportant productes per a les tapes que es reparteixen. 

Els productes km0 que participen en aquesta iniciativa són mongetes del ganxet, oli de l’Empordà, formatge fresc del Bages i formatge curat del Vallès Oriental.

La ruta proposa un Martini & Tonic més una tapa per 3,5 euros en uns 60 restaurants i bars de la ciutat de Barcelona, amb bona música en directe com acompanyament.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, present a l’acte i que ha aprofitat per conversar breument amb el conseller Puig, s’ha mostrat molt satisfeta de com està anant el projecte km0 “ja que cada vegada estem signant més convenis de col·laboració i participant en iniciatives innovadores com aquesta ruta amb Martini”.

Per la seva part, Martí Clos, gerent d’Oleícola de l’Empordà, que ha aportat el seu oli Clos de la Torre a la iniciativa, ha manifestat que “em sembla molt bé donar a conèixer el nostre producte de proximitat perquè els professionals de la restauració puguin treballar amb ell”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Granollers, 16 de juliol de 2015

El nou conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, s’ha reunit avui amb ASAJA, en una primera presa de contacte que ha servit per presentar el seu equip.

L’organització agrària li ha demanat a Ciuraneta que prioritzi el seus esforços vers el sector lleter, que ho està passant molt malament, amb la finalització de les quotes lleteres; que agilitzi la creació de l’agrupació de joves productors de proximitat Km0, i que la DOP Mongeta del Ganxet representi realment al sector, i no com ara que “representa a uns pocs”.

A més, li han reclamat poder cobrar els ajuts agroambientals, i en un moment de sequera que no s’esmercin esforços als boscos i que es recolzi als regants.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha dit que “l’administració ha d’estar al costat del sector i no posar-li pals a la roda, i això creiem que el nou conseller i el seu equip, que és molt coneixedor del sector, ho tenen clar”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, 6 de juliol de 2015

ASAJA ha valorat “positivament” el nomenament per part del president de la Generalitat, Artur Mas, de Jordi Ciuraneta com a nou conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, en substitució del fins ara titular Josep Maria Pelegrí.

La presidenta de l’organització, Rosa Pruna, que ha coincidit moltes vegades en actes i reunions amb el  nou conseller i que manté una relació molt propera, ha manifestat que “es tracta d’algú del propi sector que coneix les necessitats i mancances del sector”.

Pruna, que ha ressaltat el fet de que Ciuraneta és empresari agrari i havia estat assessor del president de la Generalitat en temes agraris, ha indicat que “esperem que actuï al costat del sector, no d’esquenes a ell”.

Rosa Pruna afirma que hi ha subsectors que ho estan passant molt malament, com el lleter, i li demanen al conseller entrant “que escolti les seves demandes i apliqui polítiques que no perjudiquin als petits i mitjans productors de proximitat, i es compleixi la Llei de la cadena alimentària”.

Per últim, Pruna ha assenyalat que “el nou conseller sap on estem, ens coneix i ens té per al que ens necessiti. Tots volem el millor per als nostres agricultors, ramaders, propietaris forestals i pescadors”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Granollers, 22 de juny de 2015

El Ministeri d’Hisenda ha elaborat un informe en el què aclareix que els agricultors que venguin o lloguin els seus Drets de la Política Agrària Comuna (PAC), juntament amb el terreny corresponent, no hauran de tributar per l’IVA, tal com havia sol·licitat ASAJA.

L’organització agrària diu que el problema venia donat perquè en els contractes d’arrendament i/o venda amb terres, Hisenda liquidava l’IVA dels drets de pagament únic de la PAC, però separant-los del propi contracte d’arrendament o venda. Això es traduïa en un nou gravamen per a la majoria dels agricultors i ramaders, que havien de pagar un 21% d’IVA dels drets per separat, quan anteriorment es venien liquidant per l’Impost sobre Transmissions Patrimonials, que estaven tributant al 0,40% en el seu tipus màxim.

Per la seva banda, ASAJA ha defensat en tot moment la condició de prestació accessòria d’aquests drets de pagament únic, concepte jurídic que implicaria que els arrendaments i/o compravendes de terres agrícoles es consideressin com a activitat principal i estiguessin exempts d’IVA, com així ho estarien també, en conseqüència els drets de pagament únic associat. 

La tesi defensada per ASAJA venia avalada per un informe del Comitè de l’IVA de la Unió Europea, un òrgan consultiu comunitari, que es posicionava a favor de la demanda dels agricultors en el sentit del caràcter accessori dels drets.

Davant aquesta decisió del Ministeri d’Hisenda la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha fet una valoració positiva i ha mostrat la seva satisfacció “per haver assolit aquesta reivindicació”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Granollers, 11 de juny de 2015