Els sectors ramaders d’ASAJA a Catalunya han mostrat la seva “inquietud” en les negociacions del Tractat Transatlàntic pel Comerç i la Inversió (TTIP) per la “feblesa i escassa unitat” d’Europa enfront dels Estats Units. Així, han indicat que “mentre els Estats Units fan bandera del seu motor econòmic, que  és l’agricultura i la ramaderia, Europa ha abocat als seus 500 milions de consumidors a que vegin l’entrada de productes OGM, farines de carn o fitosanitaris que estan prohibits a la Unió Europea”.

ASAJA, que ha assistit a la taula rodona “La lletra petita del TTIP”, realitzada en el marc de la Fira Alimentària a Barcelona, ha recordat que fa un any van entrar a la Comissió Europea un document signat per diferents organitzacions agràries europees en el que es demanava l’exclusió dels sectors ramaders europeus d’aquestes negociacions del TTIP.

Aquesta petició es va fer perquè “en matèria de seguretat alimentària molts productes dels Estats Units no compleixen les estrictes normes comunitàries”.

El moderador de la taula rodona, Tomás García Azcárate “ens ha dit que no podem obligar als Estats Units a complir les nostres normes donat que som nosaltres els que ho volem, ells no. Tampoc podem exigir ser exclosos ja que no està permès excloure de les negociacions sectors importants, com és el cas de la ramaderia”.

La preocupació d’ASAJA és que si amb la Política Agrària Comuna (PAC) “hem perdut a Catalunya 60.000 explotacions, 6.000 de les quals lleteres, que ens quedarà després del TTIP, tenint en compte que a Europa es poden perdre uns 400.000 llocs de treball solament en el sector ramader”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, 26 d’abril de 2016

ASAJA ha mostrat la seva satisfacció, després de més de 4 anys de lluita, per haver aconseguit que s’hagi reconegut que la varietat mongeta del ganxet “és de la terra i dels productors que la cultiven, i que no estigui en mans solament d’una Denominació d’Origen Protegida (DOP)”.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha assenyalat que “una DOP és del territori i no d’una varietat concreta com passava ara, i per aquest motiu la DOP mongeta del ganxet anava en contra de les normatives europees que hi ha al respecte”.

El passat 15 de gener ASAJA va enviar una carta al ministeri d’Agricultura per exposar la situació irregular d’aquesta DOP, i dies més tard “ens va donar la raó”, ha indicat Pruna. Per afegir que “tot i això esperaven la resposta de Brussel·les i aquesta ens ha tornat a donar la raó”.

La Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament  Rural de la Comissió Europea ha contestat que segons l’article 42 del reglament UE 1951/2012 “ en cas que el nom de la varietat vegetal estigui disponible per a la seva utilització en el mercat, tots els productors poden utilitzar-la sense condició de producció o comercialització anterior al registre, incloent-hi els establerts a la zona geogràfica de la DOP o IGP”.

Així mateix, la Comissió Europea indica que el nom de la varietat pot ser utilitzat per tots els operadors (productors, comercialitzadors, etc..) “amb independència del seu lloc de producció, dins o fora de la zona geogràfica de la DOP o IGP”.

Rosa Pruna ha reiterat que “no es tractava de que ens donessin la raó o no, sinó d’aplicar la legalitat vigent, i donar a l’agricultor el que és seu”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, 8 d’ abril de 2016

Aquest article és en resposta al del periodista, Josep Ureta, publicat a El Periódico de Catalunya, després dels resultats de les eleccions agràries del dia 28 de febrer.

Com molt bé diu el Sr. Ureta, es va anar amb presses per convocar aquests comicis, i es van publicar decrets ‘express’ per poder celebrar eleccions agràries sense cambres agràries, sense publicitat i que passessin ben desapercebudes. Creiem que hi havia una sola finalitat, fer-nos fora a ASAJA, que no tinguéssim representativitat.

Sinó, per què s’ha passat del 10% dels vots necessaris a les darreres eleccions de fa cinc anys (llavors a cambres agràries) per ser reconeguts com a organització agrària a un 15%, que és el que és demana en les eleccions a nivell estatal, mentre que a nivell autonòmic és un 10%? Però el que no sap el Sr. Ureta, ni la majoria dels ciutadans, és que tot aquest enrenou s’ha degut a que la Unió de Pagesos (UP) va voler tenir representativitat a nivell estatal, formant part de la Unión de Uniones, però el ministeri d’Agricultura els hi va demanar un 15% dels vots, amb la pega que solament van treure un 8%.

Gran enrabiada

La gran enrabiada que va tenir el sindicat agrari l’hem pagat ASAJA; així a pocs dies de les eleccions agràries catalanes, els seus dirigents ens van comentar que nosaltres prendríem de la nostra pròpia medicina. Aquesta és la seva medicina, demanar un 15% a Catalunya com si ja fóssim un Estat quan s’ha perdut la meitat dels cens de votants els darrers vint anys.

ASAJA és l’organització més gran a nivell estatal i amb una important presència al comitè professional agrari a Brussel·les, on UP no pot estar al no tenir representació a l’Estat; a Catalunya, des del 2002 que vam presentar-nos a les eleccions, llavors a cambres agràries, ens hem arrelat amb rigor i una feina ben feta, sense demagògia, ni padrins polítics; Sr. Ureta, ASAJA representa a Catalunya a tots els sectors productius, sense haver de dependre de cap color polític. Això no ho poden dir tots. Per exemple, els diferents governs convergents l’hi han donat tot i més a la Unió de Pagesos, i sinó reflexionem quines organitzacions agràries tenen tres fundacions, tenen convenis amb totes les conselleries per rebre ajuts més els de les Diputacions; així sí que es pot tenir una xarxa d’oficines per tot Catalunya.

A nivell d’Estat i d’altres autonomies no es paga per vots, reben un ajut anual i per a tots igual, mentre que a Catalunya si es paga pels vots. Aquest és un altre greuge que vam patir i perdre més de 300 vots de societats, persones físiques que no van poder votar; la raó és que els van treure del cens de SATS, societats i cooperatives familiars sense informació prèvia, van quedar fora, quan sempre havien votat. Sr. Ureta no solament els propietaris podien votar, sinó tothom que estes donat d’alta a la Seguretat Social d’autònoms o agraris, fossin o no masovers o propietaris. Malauradament, el 28 de febrer molts votants d’ASAJA es van trobar que no van poder votar, perquè els havien tret del cens. L’obligació de l’Administració era informar als 26.000 electors que anessin a revisar el cens, i això no es va fer en el cas de les SATS i les societats.

Exigencia innecesària

En canvi, si que ens van enviar cartes per a que anéssim a votar a les eleccions agràries; això no calia, les organitzacions ja ho vam fer. Com molt bé diu Sr. Ureta, demanar el 15% és una exigència innecessària per ser representatius i ara quedar fora quan som l’organització agrària més representativa a tot l’Estat. Te raó, els fèiem nosa, fa cinc anys vam treure a UP quatre vocals a les eleccions a cambres. A més, hem estat capdavanters en diferents sectors quan aquests ho han necessitat com la llet, la carn, la ramaderia de muntanya, la fruita dolça, i en promoure els petits empresaris emprenedors per transformar i comercialitzar la venda directa en botigues on line km-0, etc…, tot això sense demagògies.

Des d’ASAJA seguirem treballant com sempre hem fet. Amb tots els impediments i entrebancs hem tret un 13,30% a les eleccions agràries, i no el 8% d’Unió de Pagesos a nivell estatal. Segons el coordinador nacional de la Unió de Pagesos, Joan Caball, la ministra els ha d’acceptar a Madrid, ja que són la força més votada a Catalunya; doncs aquí, la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, ja sap que nosaltres, ASAJA, som la força mes votada a l’Estat.

Rosa Pruna Esteve, presidenta d’ASAJA

Barcelona, 1 d’abril de 2016

El sector lleter d’ASAJA a Catalunya “no entén” la reacció que ha tingut la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que veu que hi ha “un excés de transparència” en la nova normativa sobre els preus lactis entre indústria i distribució que ha publicat el Ministeri d’Agricultura (MAGRAMA).

El Reial decret del MAGRAMA assenyala que s’han de fer públics els preus de cessió entre la indústria i la distribució.

ASAJA recorda que tot just fa un any agraïa al president de la CNMC, José María Marín, la seva “bona feina” i la defensa dels productors i consumidors després d’haver multat amb 88 milions d’euros a 15 indústries lleteres i 2 associacions sectorials per haver pogut cometre en el mercat d’aprovisionament de llet crua “una infracció greu i continuada des de al menys el 2000 fins al 2013”.

L’associació agrària indica que “ara Marín i la CNMC es contradiuen”, i per aquest motiu “demanem aquesta transparència que és necessària per defensar un sector que sempre ha estat molt maltractat”.

El sector lleter d’ASAJA manifesta que la Unió Europea (UE) ha tret les quotes lleteres “cantant meravelles, però ha estat al revés ja que no es va al fons del problema. A dia d’avui s’està deixant de recollir llet a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, i la indústria l’entra de fora”. Per això es pregunta: “Millor preu o la llet de fora la porten aquí per què els sobra?”.

Per últim, ASAJA comenta que “no entenem com a Competència li agrada la transparència del preu del productor a la indústria i, en canvi, de la indústria a la distribució, no. Hi ha alguna cosa que se’ns escapa”.

Per a més informació trucar a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57 o a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, 18 de març de 2016

DIA:DISSABTE 27 DE FEBRER DE 2016

LLOC:  Consell del Poble. Antigues Escoles de Llerona

Camí de Can Toni, s/n

Les Franqueses del Vallès

HORA:21,00 hores

Com a cloenda de la campanya electoral a Barcelona, ASAJA realitza un sopar amb productes de proximitat km 0, on es parlarà dels temes d’actualitat que preocupen al sector agrari, i explicarà les propostes que defensen de cara a les eleccions agràries que se celebraran demà diumenge 28 de febrer, d’11 a 18 hores.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, assenyala que “des d’ASAJA apostem pel present i el futur del sector agroramader de casa nostra”. Per afegir al respecte que “davant la globalització i acords com el del TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió) amb els Estats Units, defensem els productes locals de proximitat, que suposen una millora per al medi ambient i donen estabilitat al sector amb la creació de llocs de treball i la incorporació de joves agricultors i ramaders, que inverteixen en innovació i noves tecnologies”.

Un altre tema que preocupa al sector és els danys que causa la fauna salvatge i que  ASAJA porta temps denunciant. Per això l’organització agrària es felicita que la consellera Serret anuncies ahir al Parlament una nova Llei de Caça, fent-se ressò d’aquesta manera de les reivindicacions i demandes fetes sobre aquest tema.

Els representants dels mitjans de comunicació estan convidats a degustar els diversos productes de proximitat km0, que es menjaran en aquest sopar de final de campanya.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA):  639 39 14 03

Davant la proliferació massiva en molts boscos de Catalunya de la processionària del pi, agreujada per les condicions climàtiques que estan tenint lloc aquest hivern que han afavorit una expansió de les zones afectades,ASAJA ha reclamat al Departament d’Agricultura que prengui mesures dràstiques, com un pla de xoc, i que incrementi el pressupost per a la lluita contra aquesta plaga utilitzant medis aeris.

L’organització agrària ha assenyalat que les retallades pressupostàries dels darrers anys degut a la crisi han suposat la reducció de mitjans aeris per a la lluita contra la processionària, i això ha provocat una proliferació de la plaga.

Les bosses blanques als pins plenes d’erugues amb que es reconeix aquesta plaga s’han estes pels boscos catalans i hi ha quilòmetres i quilòmetres de pinedes senceres “cremades” en comarques com, per exemple, el Berguedà que mostren un aspecte desolador, sense fulles.

Així mateix, l’extensió de la processionària “és un perill per activitats com l’Agroturisme, per les incidències que causen les erugues a les persones, que inclús requereixen d’assistència sanitària en alguns casos”.

Per tot això, ASAJA demana actuacions immediates ja que “si no s’actua aviat molts arbres dels nostres boscos podrien morir”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, ​​25 de febrer de 2016

ASAJA ha proposat durant la Taula Sectorial de la Llet, celebrada avui a la seu central del Departament d’Agricultura (DARP) a Barcelona, que l’Administració doni un pas endavant i posi les eines adequades per a poder sortir de la difícil situació per la qual passa a l’actualitat aquest sector.

Els responsables del DARP han assenyalat que estaven d’acord amb aquesta proposta, i el que cal ara és que el sector lleter estigui unit.

En la reunió s’ha aprovat que Administració, indústria i productors creïn un grup de treball, al qual s’ha convidat a que en formi part la distribució, per a salvar el sector lleter de casa nostra.

El president del Sector de la Llet d’ASAJA, Josep Ribas, ha explicat que “la indústria no pot absorbir en aquests moments la producció, ja que la distribució està duent llet de fora, i això provoca una caiguda dels preus”.

Així mateix, ASAJA ha demanat a la indústria que es comprometi a no abandonar més ramaders, als quals està deixant de comprar la llet.

Per a més informació trucar a Josep Ribas (president de la Sectorial de la Llet d’ASAJA): 648 22 62 57 o a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, ​​24 de febrer de 2016

ASAJA ha assenyalat que els ramaders del sector lleter català estant lligats de mans i peus amb els contractes “abusius” que els obliguen a signar les indústries làcties, amb el vist-i-plau de les diferents administracions.

És per això que l’organització agrària ha instat que aquests productors deixin de ser “esclaus” dels preus i condicions que els fixen aquestes indústries “sense donar-los cap marge de negociació en molts casos”.

El sector lleter d’ASAJA “no entén la situació, i més tenint en compte que som deficitaris en un 60% de llet, mentre ens entra llet de fora més barata, ja que a Europa sobra llet degut al veto rus”.

ASAJA assenyala que una de les solucions passa per apostar per la venda directa de proximitat km0. Un exemple d’aquesta aposta és Agrofresc, empresa situada a Sallent, que ven llet fresca, iogurts i postres làctics i que té unes 200 vaques, agrobotiga on comercialitza els seus productes i un restaurant.

Josep Maria Bosch, gerent d’Agrofresc, indica que ara disposaran d’una nova ubicació per a la granja “per millorar el benestar animal, i augmentar les terres de cultiu de farratges per no dependre de fora”. A l’actual ubicació quedaran alguns animals, però serà per a que els visitin les escoles.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha visitat les modernes instal·lacions d’Agrofresc, i ha assenyalat que “pensem que aquest és el camí a seguir en el sector lleter, on tenim molts joves”.

De totes formes, Pruna, ha dit que “som conscients que no tothom pot apostar per la venda de proximitat, però qui pugui fer tot el cercle, es a dir produir i després comercialitzar directament, que ho faci, tindrà tot el nostre suport i els aconsellarem en tot el que necessitin”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, ​​23 de febrer de 2016

ASAJA ha volgut que l’inici de la campanya electoral als comicis agraris del 28 de febrer fos amb un esmorzar de forquilla amb productes de proximitat km0, al Centre Cívic de Santa Agnès de Malanyanes (La Roca del Vallès), dissabte passat dia 13.

En aquest sentit, la presidenta de l’organització, Rosa Pruna, ha manifestat que “la campanya la centrem en que cada vegada s’aposti més per produir i comercialitzar els productes d’aquí, fets al costat de casa, amb els nombrosos avantatges de tot tipus que aquesta pràctica comporta”.

Així, una cinquantena de persones, van degustar mongetes de “Can Jep”, de la Roca del Vallès; vi cabernet sauvignon, de Vins i Caves Bolet, a Castellví de la Marca, a l’Alt Penedès; botifarra, de Subirats Carns i Derivats Selectes, a Bigues i Riells, i mató i formatge, de Formatgeria Mogent, a Sant Antoni de Vilamajor. Durant la campanya, ASAJA té previst realitzar esmorzars, dinars i sopars amb productes km0.

Durant l’acte es va aprofitar per parlar de temes que preocupen al sector com la situació de les explotacions lleteres, en una zona on som deficitaris en un 60% “i ens obliguen a tancar granges”, va afirmar Pruna. Per destacar, també, que “hem aconseguit que la DO no prengui el nom de la varietat mongeta del ganxet com alguns pretenien, i això és un èxit per a nosaltres i per als productors”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Granollers, ​​17 de febrer de 2016

ASAJA exigeix a ADIF que pagui una indemnització als agricultors als quals se’ls han ‘cremat’ dues hectàrees de camps de cereals, amb la conseqüent pèrdua de part de la collita, després de que s’hagin llençat fitosanitaris per netejar les vies de la Línia R3 de Rodalies de Renfe, que va de l’Hospitalet de Llobregat a Puigcerdà, al seu pas per Llerona (Les Franqueses del Vallès).

L’organització agrària ha assenyalat que “l’aplicació de productes fitosanitaris l’ha de realitzar una persona que hagi fet el curs pertinent i pugui dur-ho a terme; i en aquest cas no sabem qui ho ha fet, com ho ha fet i si ho podia fer”.

Per tot això, ASAJA reclama que el president d’ADIF o algun càrrec responsable es posi en contacte amb ells o els agricultors afectats per avaluar els danys i fixar quina indemnització els pertocaria davant les pèrdues provocades per aquesta mala pràctica dels productes fitosanitaris.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, ​​16 de febrer de 2016