ASAJA ha agraït la implicació de Barça i Espanyol en el programa de subministrament de fruites i verdures als alumnes dels centres escolars de Catalunya que promou el Govern català.

Aquest matí s’ha signat al Palau de la Generalitat el conveni de col·laboració entre els consellers d’Ensenyament i d’Agricultura en funcions, Irene Rigau i Jordi Ciuraneta, respectivament; el president del FC Barcelona i de la Fundació del club, Josep Maria Bartomeu i el president del RCD Espanyol, Joan Collet. A l’acte han estat presents els representants del sector agrari, entre els quals hi havia la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, i el president de l’organització agrària a Lleida, Pere Roqué.

Pruna ha ressaltat que “aquesta campanya és per menjar fruites i verdures, però també és molt important menjar-les en companyia, tant a casa com a l’escola, i aprendre els avantatges per la salut del seu consum”.

Així mateix ha destacat que “el fet que els nens i nens vegin que els seus ídols, tant si són del Barça com de l’Espanyol, mengen fruites i hortalisses els anima a consumir-les, ja que són un exemple per a ells”.

Roqué ha manifestat que “hem de potenciar el consum de fruita i verdura del país per incrementar els nivells de consum que en aquests moments són més baixos del que convindrien per la Dieta Mediterrània”.

Al finalitzar la signatura del conveni, i a petició d’ASAJA, ambdós clubs han acordat que el dia de la celebració dels dos derbis, el primer el gener al camp de l’Espanyol i el segon a l’estadi del FC Barcelona el maig, la fruita estigui present. Així mateix, en el dinar de directives es convidarà al conseller d’Agricultura i als representants del sector agrari, tal com ha comentat Joan Collet als seus col·laboradors, de cara al proper 3 de gener.

Aquesta darrera iniciativa ha estat també molt ben valorada per ASAJA, que considera que és un aspecte més de la implicació dels clubs en potenciar el consum de fruites i hortalisses de casa nostra.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, ​​14 d’octubre de 2015

ASAJA ha demanat tant a les administracions autonòmica com als ajuntaments, cossos policials (mossos d’esquadra i policies locals), caçadors i agricultors que hi hagi una major coordinació entre ells per fer disminuir la superpoblació que hi ha de porcs senglars que estan causant molts danys a camps i boscos, accidents de trànsit i s’estan convertint en un perill fins i tot per a les persones.

Així ho ha fet palès Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA, durant la trobada celebrada entre representants de tots aquests col·lectius al Consell del Poble de Llerona (Les Franqueses del Vallès).

Pruna va apuntar que s’haurien de fer batudes organitzades i coordinades de forma preventiva a tot Catalunya un cap de setmana al mes. Al respecte ASAJA s’ha compromès a enviar cartes als ajuntaments, de moment del Vallès Oriental, per a fer-los arribar aquesta proposta.

Així mateix, Rosa Pruna, va reclamar que hi hagi més control i vigilància per part dels cossos policials per tallar carreteres o camins quan hi ha batudes per part dels caçadors.

Per la seva part, la directora dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament d’Agricultura, Neus Ferrete, també va apostar per les batudes controlades i coordinades i va dir que s’ha de conscienciar a la societat en general amb campanyes informatives del problema que suposa la superpoblació de senglars i els danys que causen. En aquest sentit, va afirmar que es tracta d’un tema complex en el que cal molt diàleg per totes les parts implicades, i va defensar les mesures d’autoprotecció per part dels pagesos.

Els agricultors presents es van queixar de l’increment desmesurat de les poblacions de senglars i dels danys que estan causant a les collites, sobretot de blat de moro i les mongeteres, i de la impotència que tenen davant aquest fenomen.

Els caçadors van manifestar que se sentien desprotegits a l’hora de fer la seva feina, especialment quan hi ha un accident de circulació després d’una batuda. També demanen la figura d’un “pagès elèctric” ben muntat, que pugui aturar els senglars.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, ​6 d’octubre de 2015

El sector lacti d’ASAJA a Catalunya demana a la ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, que hi hagi “igualtat sense excepcions” a l’hora de repartir entre els ramaders els 25,5 milions d’euros que corresponen a l’Estat espanyol de les ajudes al sector que ha aprovat la Comissió Europea.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha manifestat que “a Catalunya en 30 anys hem passat de 6.500 explotacions lleteres a 650, i estem en una situació d’asfíxia econòmica a causa de l’aposta que s’ha fet per la modernització i la innovació de les granges”.

En aquest sentit, Pruna ha afegit que “a conseqüència dels baixos preus que se’ns ha pagat la llet moltes de les explotacions que han apostat per aquesta innovació s’estan anant a la ruïna i això no hauria de ser així”.

És per tot això que el sector lacti d’ASAJA a Catalunya li demana a la ministra que en el repartiment de les ajudes es contemplin “a tots els ramaders per igual, i per això seria bo que es cobrés pels lliuraments de la llet, perquè d’aquesta manera no hi hagi possibilitat d’engany”.

D’altra banda, ASAJA ha felicitat a Mercadona per la iniciativa de pujar dos cèntims l’import que paga al productor per litre de llet. Així mateix, indica que “esperem que altres grans superfícies segueixin el camí marcat per Mercadona i paguin un preu just”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta ASAJA): 639 39 14 03 o a Josep Ribas (president sectorial de la Llet): 648 22 62 57

Barcelona, ​​16 de setembre de 2015

ASAJA ha mostrat la seva satisfacció per la presentació avui per part de la Comissió Europea d’un paquet de mesures de suport als ramaders per un import de 500 milions d’euros.

Així mateix, l’organització agrària ha destacat el fet que s’hagi prioritzat al sector lleter en aquestes mesures, “ja que ho està passant malament” i, per tant, “és una decisió lògica”.

ASAJA també valora l’enfortiment de l’Observatori del Mercat de la Llet per buscar una millor transparència d’aquest mercat.

La presidenta d’ASAJA ha assenyalat que “esperem que totes aquestes mesures puguin ajudar al sector ramader en general i al lleter en general, però seguim demanant que hi hagi un major control del preu que es paga la llet al productor i que aquest no sigui per sota cost”. 

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03 o a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57

Barcelona, 7 de setembre de 2015

El sector lleter d’ASAJA a Catalunya ha valorat “positivament” que després d’haver mantingut diverses reunions amb el director general d’Agricultura i Ramaderia, Alfons Vilarrasa, i ahir amb el de Comerç, Josep Maria Recasens, “hem aconseguit el seu compromís d’inspeccionar 14 grans superfícies per comprovar en els lineals que no s’està venent la llet a pèrdues”.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha manifestat que “segons ens va explicar el director general de Comerç estan aplicant una Llei de 1996 que dóna arguments per sancionar al comerç que ven a pèrdues”. Per afegir que “des del mes d’agost estan fent controls de les factures per si hi ha incompliment poder-los sancionar”.

Des d’ASAJA es valora aquest pas aconseguit i es reclama “més implicació entre administracions, indústria, distribució i productors per a que realment es pagui la llet al preu just no per sota del que costa produir-la”.

Pruna ha reiterat que “no es pot entendre que sent com som deficitaris en la producció de llet s’estiguin pagant uns preus ruïnosos als productors. No se si són conscients que d’aquesta manera s’està ofegant al sector”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03 o a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57

Barcelona, 3 de setembre de 2015

El sector lleter d’ASAJA a Catalunya ha valorat que la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, hagi anunciat un ajut directe de 300 euros per vaca a aquelles explotacions que estiguin venen la llet per sota de la rendibilitat, però no veu gens clar quines son les explotacions que s’hi podran acollir.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha manifestat que “el sector està molt tocat i avui en dia no hi ha gaires explotacions rendibles, per tant quins paràmetres utilitzarà el ministeri per dir quines s’acolliran als ajuts i quin serà el preu que marcarà el de sotaproducció?”.

Pruna ha assenyalat que “la ministra ha comentat que és fals que el govern francès hagi fixat un preu a la llet  i que aquest no es pot fixar perquè ho impedeixen les normes comunitàries. Llavors com s’ho farà per concedir els ajuts, bé haurà de marcar un preu per poder dir que s’està venent per sota de la rendibilitat”. Per afegir al respecte que “la intenció és bona, però la mesura la trobem incongruent”.

Per la seva part, el president de la sectorial de la llet d’ASAJA a Catalunya, Josep Ribas, ha indicat que “el que veiem més factible és que tant la indústria com la distribució paguin un preu just per la llet i no per sota de producció. La voluntat del ministeri és bona però pensem que la solució és més fàcil i passa perquè indústria i distribució no paguin per sota costos, ni s’utilitzi la llet com a producte reclam en algunes cadenes”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03 o a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57

Barcelona, 25 d’agost de 2015

Encara tinc molt present aquell dia que em van fer saber que aniria delegada al Comitè d’Organitzacions Professionals Agràries (COPA) de Brussel·les; per mi era molt llunyà i alhora molt encoratjador escoltar i viure que passava al cor d’Europa i com estaven d’avançats en temes agrícoles de formació, socials, etc. vers nosaltres els altres Estats membres.

En aquell moment, a Catalunya teníem 120.000 explotacions agrícoles i ramaderes -de les quals unes 6.500 eren del sector lleter-, els preus dels cereals, de la carn de vaquí i de llet eren millors que els que tenim ara, i els costos de produir baixíssims vistos els actuals.

Espanya, la del “Granero de Roma”, res de res. Europa amb les seves polítiques ens l’havia buidat.

Vàrem entrar just en el moment que havia començat la superproducció i ara tocava pagar uns excedents que no havíem creat i s’havia de retallar. En l’assignació de quotes lleteres se li van atorgar a l’Estat espanyol  6.400 milions de tones (els negociadors espanyols van donar la meitat del nostre cens), mentre que a Alemanya 27 milions de tones; a França 24 milions; a Holanda 11 milions, i a Itàlia, 10 milions de tones. Tots aquests països podien vendre i exportar doncs tenien moltes més tones que cens de vaquí de llet. A Catalunya li van tocar 600.000 tones, un 60% del que consumim.

Els ramaders per poder produir i vendre llet havien de comprar la quota entre 35 i 45 de les antigues pessetes per kg de quota, fins que al 2008 es van arribar a pagar 65 cèntims d’euro per quilo de quota.

El 1992, amb la primera reforma de la PAC i la reestructuració dels sectors agrícoles i ramaders, Espanya va rebre una multa de 150 milions de pessetes per excedir-se de la quota lletera. La solució era matar vaques i vedells petits i cobrar un bon preu. La gran reestructuració era deixar terra en guaret, es a dir sense sembrar, i sobrava llet, mantega, ordi i blat.

Amb aquesta reforma es penalitzava la sembra del cereal, la producció de llet i la de carn de vedell amb multes als estats membres i agricultors. Aquestes mesures tan dràstiques van acabar amb la pèrdua de milers d’agricultors i ramaders. El que no ens explicaven eren les negociacions que tenien amb el GATT i la Ronda Uruguai. El resultat el vam trobar al cap d’un any d’aquesta reforma. Europa no tenia blat, ordi ni carn de vaquí. És lògic pagar per vaques i vedells petits o terra amb guaret? No s’ha de ser molt llest per preveure el que va passar…

El 1999 es va dur a terme la primera reunió a Seattle per al lliure comerç. Vaig assistir com a representant del  COPA i la meva intervenció va ser per defensar els 8 milions d’explotacions familiars  de la Unió Europea (UE). La reunió va fracassar i després també la de Doha i Cancún, i ara sabem que fa molt temps que la UE i els Estats Units estan treballant secretament l’Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTIP en les seves sigles en anglès), que posa en perill la ramaderia de tot Europa i molt especialment la de casa nostra. Avui, Catalunya té unes 40.000 explotacions agràries, quan el 1986 tenia 120.000, com ja hem esmentat anteriorment. Del sector lleter unes 670 de les 6.500 de fa trenta anys. Si que és veritat que avui hi ha unes explotacions molt ben preparades, amb innovació i professionalitat.

Però, sobretot, les lleteres s’han endeutat amb crèdits per comprar quota que era un patrimoni i que l’abril d’aquest any l’han perdut totalment. I la Comissió Europea, que com sempre s’ha equivocat ens deia que seria molt bo doncs podríem fer la llet que volguéssim. Doncs d’això res de res. Ara les industries diuen que no venen, les distribuïdores fan dumping de preus i els ramaders no saben com sortir-se’n, amb preus baixos i reducció de la producció.

Per resumir, aquella il·lusió de la nostra entrada al llavors Mercat Comú Europeu s’ha desinflat. Vaig comprovar que l’agricultura sempre es moneda de canvi amb criteris polítics. Sempre paguen els mateixos: les vaques boges, el veto rus, … Des d’ASAJA hem demanat, juntament amb altres organitzacions agràries l’exclusió de les negociacions del TTIP. L’entrada d’aliments produïts amb pràctiques prohibides a la UE (com les hormones de creixement i les farines de carn) creiem que no es la millor manera de defensar als ciutadans europeus, i tampoc a la nostra ramaderia, a la que cada vegada s’estan incorporant més joves que ens asseguren el futur del sector.

Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA (Tel. 639 39 14 03)

Granollers, 24 d’agost de 2015

El sector lleter d’ASAJA ha mostrat la seva satisfacció perquè la Generalitat hagi decidit vetllar pel correcte compliment de la comercialització de la llet i dur a terme inspeccions en els punts de venda per comprovar que aquest producte no s’ofereix per sota del preu adquirit al proveïdor.

Tant la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, com el president de la sectorial de la llet de l’organització, Josep Ribas, han valorat “positivament” aquesta decisió i la ràpida actuació realitzada després de la reunió mantinguda sobre aquest tema el passat 5 d’agost amb el Departament d’Agricultura.

Pruna ha afirmat que “ja era hora que l’Administració catalana fes cas a les demandes del sector i vetllés per a que algunes cadenes de distribució no venguin la llet per sota el preu de cost o l’utilitzin com a producte reclam”.

Així mateix, ASAJA valora que la Generalitat hagi portat la crisi de preus en la cadena de valor alimentària (especialment llet i fruita) a Brussel·les on representants del Govern català es reuneixen avui amb el Heat of Unit State Aid i Industrial Restructuring de la DG Competiton, Joachim Lücking.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03 o a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57

Barcelona, 20 d’agost de 2015

ASAJA insta tant a l’administració catalana com a l’estatal a que actuï com ha fet el Govern francès que ha anunciat un paquet de 24 mesures i uns ajuts de 600 milions d’euros per pal·liar la crisi que viu el sector agrari d’aquest país que ha provocat que els darrers dies sortís a les carreteres per tallar-les reclamant una solució a la difícil situació que pateix.

Precisament, una d’aquestes mesures és la que es demana des d’ASAJA des de fa temps aquí a casa nostra i és que es prenguin totes les accions necessàries per a que escorxadors, indústries, indústries lleteres i compradors de la gran distribució elevin els preus que paguen a agricultors i ramaders.

Sectors com el vaquí de llet, en el que a Catalunya som deficitaris ja que produïm gairebé la meitat de la que consumim, estan cobrant per sota del preu de cost, i en el cas del vaquí de carn està passant el mateix.

Per tot això, ASAJA felicita al Govern francès i, més que ajuts, reclama a les nostres administracions que prenguin exemple i acollin a la indústria i la gran distribució per a que no realitzi abús de poder pagant preus per sota cost.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03 o a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57 

Granollers, 23 de juliol de 2015

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha presidit avui al Mercat de la Concepció de la Ciutat Comtal l’acte de presentació de la ruta amb Martini, una iniciativa d’aquesta emblemàtica marca de vermut i del Gremi de Restauració de Barcelona, en la que col·laboren productors del projecte km0 d’ASAJA aportant productes per a les tapes que es reparteixen. 

Els productes km0 que participen en aquesta iniciativa són mongetes del ganxet, oli de l’Empordà, formatge fresc del Bages i formatge curat del Vallès Oriental.

La ruta proposa un Martini & Tonic més una tapa per 3,5 euros en uns 60 restaurants i bars de la ciutat de Barcelona, amb bona música en directe com acompanyament.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, present a l’acte i que ha aprofitat per conversar breument amb el conseller Puig, s’ha mostrat molt satisfeta de com està anant el projecte km0 “ja que cada vegada estem signant més convenis de col·laboració i participant en iniciatives innovadores com aquesta ruta amb Martini”.

Per la seva part, Martí Clos, gerent d’Oleícola de l’Empordà, que ha aportat el seu oli Clos de la Torre a la iniciativa, ha manifestat que “em sembla molt bé donar a conèixer el nostre producte de proximitat perquè els professionals de la restauració puguin treballar amb ell”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Granollers, 16 de juliol de 2015