Un any més, la climatologia ha modificat unes collites que es preveien bones fins al mes d’abril; l’estat dels conreus fins aquell moment donaven aquesta certesa. Però, al maig una calor forta i fora de temps i un vent mata blats van afectar tota la sembra més tardana; la primerenca es va salvar ja que el gra era avançat. En un sol dia es va poder veure com es va passar d’un color de sembrats verd a un color blanc.
La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, “a Catalunya les pèrdues són superiors al 30%, essent Lleida i Barcelona les demarcacions més afectades”. Hi ha comarques com els dos Vallès, l’Oriental i l’Occidental, que rondaven el 50%, el Bages el 40%, i les comarques de l’Urgell, Anoia i Ripollès, també; Osona i Berguedà un 20%. La sembra tardana és la que ha rebut més fort.
Pruna ha manifestat que “en resum, es tracta d’una collita irregular, amb baixos rendiments de gra i palla; la calor també ha perjudicat els conreus de blat de moro a tota Europa, on es preveu un 10% menys”.
Les dades oficials, respecte del 2014, donen una baixada de producció de l’ordre del 10 al 12%. El que passa és que ja el 2014 va ser un mal any, de manera que agafant la referència del 2013 comparat amb el 2015, la pèrdua de producció en blat ha estat del 31,12%, en el cas del ordi, la davallada ha estat del 40,47% i en la civada del 26,90%.
Així, també a la Unió Europea (UE), a països com Alemanya, Polònia, França, Itàlia i Espanya, la climatologia ha provocat un descens del 7,5% (uns 296 milions de tones). L’any passat van ser 320,5 milions de tones, i les sequeres molt generalitzades. A nivell de l’Estat espanyol la forta calor i sequera han provocat un descens de collita d’un 30%; les més afectades són Catalunya, Aragó, les dues Castelles i Navarra amb 13.822 milions de tones, enfront els 18.000 milions del 2014.
CONREU |
SUPERFICIE (Ha.) |
PRODUCCIÓ (tones) |
Any |
2013 |
2014 |
2015 |
2013 |
2014 |
2015 |
Blat
|
94.357
|
93.729
|
94.708
|
455.240
|
346.114
|
314.585
|
Ordi
|
178.511
|
183.632
|
170.171
|
824.678
|
574.907
|
467.980
|
Civada
|
12.329
|
10.030
|
10.323
|
29.291
|
19.510
|
18.017
|
Blat de moro
|
38.955
|
38.147
|
38.737
|
437.804
|
404.088
|
369.304
|
total
|
324.152
|
325.538
|
313.939
|
1.747.013
|
1.344.619 |
1.169.886 |
El quadre no inclou tots els cereals, sinó els més importants
CONREU |
SUPERFICIE (Ha.) |
PRODUCCIÓ (tones) |
Any |
2013 |
2014 |
2015 |
2013 |
2014 |
2015 |
Blat de moro farratger
|
9.412
|
10.154
|
9.700
|
489.802
|
579.971 |
—— |
Alfals
|
32.638
|
33.372
|
34.661
|
1.627.892
|
1.726.135
|
1.584.750
|
Per províncies la producció ha estat:
CONREU |
SUPERFICIE (Ha.) |
PRODUCCIÓ (tones) |
|
BCN |
Tarrag. |
Lleida |
Girona |
BCN |
Tarrag. |
Lleida |
Girona |
Blat |
23.885
|
6.053
|
50.160
|
14.610
|
95.540
|
16.525
|
154.490
|
48.030
|
Ordi |
37.125
|
14.882
|
100.000
|
18.164
|
103.987
|
38.693
|
265.300
|
60.000
|
Civada |
1.750
|
1.605
|
2.500
|
4.468
|
2.428
|
2.889
|
4.700
|
8.000
|
Blat moro farr. |
2.500
|
—
|
3.800
|
3.400
|
—-
|
—-
|
—-
|
—-
|
Alfals |
3.200
|
116
|
24.000
|
7.345
|
45.600
|
4.150
|
1.300.000
|
235.000
|
Preu dels cereals (en €/tona)
CONREU |
JUL2010 |
JUL 2011 |
JUL 2012 |
JUL 2013 |
JUL 2014 |
JUL 2015 |
Blat |
170
|
217
|
270
|
180
|
190
|
202
|
Ordi |
136
|
212
|
245
|
162
|
174
|
190
|
Blat de moro |
197
|
264
|
270
|
225
|
180
|
204
|
Preu dels fertilitzants (en €/100 kg)
FERTILITZANT |
ANY 2010 |
ANY 2011 |
ANY 2012 |
ANY 2013 |
ANY 2014 |
ANY 2015 |
15-15-15 |
36.61
|
41.94
|
53.00
|
45.14
|
42.90
|
42.38
|
Urea |
35.54
|
42.83
|
49.20
|
45.81
|
43.55
|
39.57
|
Sulfat potàssic |
99.00
|
75.44
|
67.18
|
64.90
|
57.22
|
57.78
|
EL SECTOR RAMADER
PREU |
JUL 2015 |
JUL 2014 |
JUL 2013 |
JUL 2012 |
JUL 2011 |
Kg carn vacu |
3.67
|
3.89
|
4.06
|
3.63
|
3.46
|
Kg carn porc |
1.72
|
1.46
|
1.48
|
1.81
|
1.73
|
Kg carn oví |
8.20
|
6.65
|
8.35
|
6.05
|
6.75
|
Kg carn conill |
1.40
|
1.14
|
2.05
|
1.80
|
1.90
|
Pollastre groc |
1.38
|
1.90
|
1.32
|
1.24
|
1.29
|
Des d’ASAJA reivindiquem, un any més, que entre administracions i sector no podem obviar més la difícil situació que està passant el sector agrari, i treballar per una assegurança d’explotació per la pèrdua de renda.
Per la seva part el sector lleter, ara que no té quotes de producció, hauria d’anar més bé, tenint en compte que som deficitaris, però la realitat ens diu que tenim un sector excessivament castigat. Ens està entrant molta llet sense cap garantia ni sense saber-ne la seva procedència, “quan en realitat podria ser llet produïda a casa nostra ja que som deficitaris en un 40%”. Per aquesta raó, si el tema no se soluciona, ASAJA no descarta fer mobilitzacions per denunciar la situació.
Per a més informació trucar a Rosa Pruna: 639 39 14 03
Barcelona, 28 de juliol de 2015