Blog

ASAJA i els productors de Km0 que formen part d’aquest projecte de venda de de proximitat de l’organització agrària seran presents un any més en un estand a la Fira de l’Ascensió de Granollers, que se celebra del 14 al 17 de maig.

A més, enguany organitzaran un tastet de productes km0 el divendres 15 de maig, dia de Sant Isidre (patró dels agricultors), de les 12 a les 14 hores, al costat de l’estand. En concret, els visitants a la fira podran degustar un jarret de vedella amb mongetes del ganxet, i una amanida de cigronets amb verdures del Vallés, cuinats per l’Aula Culinària de Granollers.

Les mongetes del ganxet les ofereix Cal Jep i n’hi haurà també de Llerona, la vedella Can Roqueries i Can Subirats, i els cigronets i les verdures Cal Quimet Gall i Can Lluis. A més, hi haurà diversos productes làctics de la Formatgeria Mogent. Tots ells són productors de la comarca del Vallès Oriental.

Segons ha manifestat Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA, “estem molt satisfets de que la gent pugui degustar productes de gran qualitat produïts tots ells al Vallès Oriental i que seran presents, juntament amb d’altres, al gran certamen anual que es realitza cada any a la capital de la comarca”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Granollers, 13 de maig de 2015

El sector lleter d’ASAJA ha treballat perquè, per primera vegada, els contractes de la llet entre els ramaders i la indústria siguin obligatoris com a mínim d’un any. A més, segons aquests contractes fixats pel Ministeri d’Agricultura, si el ramader vol deixar una indústria determinada ha d’avisar amb dos mesos d’antelació a l’administració de la seva decisió.

ASAJA ha realitzat aquesta valoració a la sortida de la reunió convocada per la interprofessional del sector lleter INLAC i el Departament d’Agricultura per parlar dels nous contractes amb les indústries làcties.

La presidenta de l’organització agrària, Rosa Pruna, ha manifestat que “penso que s’ha fet una bona feina ja que un temps enrere hi havia moltes indústries que volien deixar els ramaders amb contractes de tres mesos, i ara això no serà possible”.

En canvi, com a negatiu afirma que “veiem que la distribució que fa un joc dolent de vendes a pèrdues sempre queda fora de complir amb obligacions”. Tot i això, “hi ha Comunitats Autònomes que han multat aquesta pràctica de la gran distribució, però Catalunya ni les han multat, ni ha fet res per evitar-ho”.

Per al president de la Sectorial de la llet d’ASAJA, Josep Ribas, la nova normativa “és coixa, ja que, per exemple, una cadena de distribució alemanya està portant llet de Portugal a 0,29 cèntims, es a dir per sota preu de cost, i qui regula això, doncs ningú. Un per l’altre ningú fa res al respecte, i el que sempre rep és el ramader”.

Per a més informació trucar a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57 o a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, 30 d’abril de 2015

Josep Monràs, alcalde de la ciutat i Rosa Pruna, presidenta de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) signen un conveni per dinamitzar els productes de proximitat (km0) a Mollet del Vallès. A l’acte de signatura han participat l’alcalde de la ciutat, Josep Monràs, la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna i el regidor de Mercats i 2n tinent d’alcalde, Joan Daví.

El conveni concreta dues línies de mandat recollides en el Pla Estratègic 2025, d’una banda, de fomentar els hàbits de vida saludable, en tots els seus aspectes, però en particular en el de l’alimentació. D’altra banda, aprofitant la particularitat de Mollet de disposar d’una àrea agrícola com és l’Espai Rural de Gallecs, el projecte vol impulsar el creixement econòmic en el territori de manera sostenible. En aquest sentit, ja fa temps que a Mollet es treballa amb el producte local, amb denominació Gallecs i segell de producción ecològica i en facilitar la tasca dels petits productors de la zona.

Josep Monràs ha apuntat que aquest conveni “estableix un compromís de proximitat i de qualitat” pel que fa a l’alimentació i al territori. També és, ha dit, un “element important de promoció econòmica i d’ocupació per a noves generacions de joves agricultors que veuen que el seu treball té repercussió en el territori”. Ha afegit que, per al ciutadà es bo que “que arribin els enciams de casa nostra en lloc dels de 1.000 km”.

Parades instal·lades els dimarts al matí

El regidor de Mercats, Joan Daví ha destacat la voluntat de posar “els productes de l’hort de Gallecs a l’abast del ciutadà” amb “parades al voltant de l’església i al carrer Sant Oleguer, on hi havia hagut antigament la Plaça Mercadal”. Les parades s’instal·laran tots els dimarts al matí. Els dissabtes primers de mes, també al matí, les parades es posaran a la plaça Can Borrell. A més, aquests productors també estaran presents a la Fira Gourmet que tindrà lloc l’últim cap de setmana del mes de maig.

Els tipus de productes seran de producció ecològica i tradicional. Per àrees, hi haurà producció de verdures i llegums de Gallecs, de Lliçà de Vall i altres municipis del Vallès Oriental, i d’Osona, productes làctis i embotits per la seva experiència i especialització.

Etiqueta amb la denominació Km-0

L’acord amb l’Ajuntament es concreta amb la introducció d’una etiqueta amb la denominació Km0, fet al costat de casa. Una iniciativa promoguda per ASAJA que treballa per la millora del medi ambient i per desenvolupar un model de negoci en el sector alimentari basat en el producte de proximitat, natural i tradicional. Aquest etiquetatge certificarà que es tracta d’un producte de proximitat; amb control sanitari i mediambiental; produït, envasat i embalat amb reducció de deixalles inorgàniques i distribuït mitjançant un sistema tradicional. Així mateix, garantirà un tracte directe amb el productor i el foment d’estils de consum responsable i de pervivència de les tradicions culinàries.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha felicitat l’Ajuntament per fer que aquest projecte sigui una realitat i per la mostra de “sensibilitat per potenciar el producte local en un món molt global”. Ha destacat també que el de Mollet del Vallès ha estat el segon ajuntament, després del de Granollers, a signar aquest tipus de convenis, que properament es farà amb el de Vic. ASAJA també té un conveni de col·laboració amb la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) pel qual els petits comerços de les ciutats poden contactar directament amb els productors a través de les Associacions de Comerciants.

Mollet, 29 d’abril de 2015

El sector lleter d’ASAJA ha criticat les condicions que les indústries lleteres estan imposant als ramaders catalans, coincidint amb el final de les quotes el 31 de març, als quals els estan baixant els preus que els paguen per la llet per la pressió de la gran distribució i, a més, els limiten la producció un 10% de la que feien fins ara.

L’organització agrària ha recordat que durant 30 anys les quotes lleteres han estat com un “corsé” imposat i pagat pels propis ramaders. Per a ser més competitius els ramaders han hagut de comprar quota durant tots aquests anys,  havent-se carregat de crèdits i endeutat el seu patrimoni.

Demanen més defensa del sector lleter

Per aquest motiu ASAJA demana a les administracions estatal i catalana que vetllin “per un sector que sempre ha fet els deures, i que la indústria no segueixi fent de les seves, amb total impunitat i ofegant al ramader”.

Tots aquests temes van sortir a la sectorial de la llet d’ahir on no hi va ser present cap representant de la indústria.

ASAJA ha tornat ha posar sobre la taula dues de les seves reivindicacions. Una és que hi hagi una assegurança amb un fons mutual per quan el preu de la llet estigui per sota del preu dels costos de producció. Aquest fons el té Castella i Lleó, però utilitzant diners del PDR, mentre que per Catalunya l’organització agrària vol que “sigui com als Estats Units, que ho cobren mitjançant una taxa per la llet que entra de fora”.

L’altra demanda és que la multa de 88 milions que Competència ha imposat a les indústries lleteres retorni al sector “que és a qui li corresponen, tot i que també es pot destinar al fons mutual esmentat anteriorment”.

ASAJA espera que aquestes mesures serveixin per a que no es perdin més explotacions a Catalunya, que hi hagi un vertader teixit productiu i que “es pugui produir el 100% de la llet que es consumeix aquí, quan ara s’estava al 50% per culpa de les limitacions que teníem de la quota lletera”.

Per a més informació trucar a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57 o a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, 1 d’abril de 2015

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, i el gerent del departament Agro Catalunya del Banc de Santander, Santos Javier Pérez, han signat avui a Granollers un conveni de col·laboració per a la campanya de la PAC 2015, amb unes condicions avantatjoses per als socis de l’organització agrària.

Santos Javier Pérez ha assenyalat que “estem molt contents d’haver signat aquest acord amb una de les organitzacions agràries més grans que hi ha a Catalunya, per poder realitzar coses específiques per als seus associats que ajudin a tirar endavant el sector agrari”. Per afegir que “ens hem adaptat a les necessitats de cada subsector agrícola i ramader”.

Per la seva part, Rosa Pruna, ha manifestat que “ens satisfà que hi hagi bancs que pensin en el sector agrari. Fins ara les entitats financeres  no han estat gaire al nostre costat”. Al respecte ha comentat que “l’agrari és un sector que necessita dels bancs per expandir-se, tant a nivell de les pròpies explotacions com de les exportacions que es duen a terme”.

El conveni signat avui permetrà bonificar la factura de tramitació de la Declaració Única Agrària (DUN) als socis d’ASAJA.

Així mateix hi ha altres avantatges com l’avançament de l’ajut de la PAC per part del Banc de Santander, amb un tipus d’interès del 0% i una comissió d’apertura del 2,5%; una línia de finançament per inversions amb terminis diferents (entre 2 i 5 anys, de 5 a 7 anys i de 7 a 12 anys); un BEI Agro específic, i la targeta de gasoil bonificat totalment gratuïta.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Granollers, 31 de març de 2015

El sector lleter d’ASAJA a Catalunya ha agraït a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) la seva “bona feina” i la defensa dels productors i consumidors després d’haver multat amb 88 milions d’euros (el 10% de la seva facturació el 2014) a 15 indústries lleteres i 2 associacions sectorials per haver pogut cometre en el mercat d’aprovisionament de llet crua “una infracció greu i continuada des de al menys el 2000 fins al 2013”.

Així mateix, segueix reivindicant, com ja va fer en el seu moment, que els diners d’aquesta sanció retornin als ramaders “que han estat els grans perjudicats per l’abús de poder d’aquestes empreses”. Tot i això tenen el temor que passin 4 anys sense que la multa es faci efectiva, ja que les indústries han anunciat recursos, i els ramaders “no vegin ni un euro”.

Tal com ha dit el ministre d’Economia, Luis de Guindos, Competència ha de defensar els productors i consumidors i el Govern no pot interferir en les seves decisions. Per això, ASAJA, li agraeix “la seva sinceritat”.

Ara, el sector lleter d’ASAJA està a l’expectativa de que faran tant el Ministeri d’Agricultura com el Departament d’Agricultura, “que no diuen res i tenen molta feina a fer per a que no tornin a ocórrer conductes abusives per part de la indústria vers els ramaders com acaba de demostrar la CNMC”.

Des d’ASAJA volem que les indústries vagin bé i els ramaders també. I no com fins ara que les administracions competents “no ens han fet ni cas, igual que el Gremi d’Indústries Làcties de Catalunya, també multat amb 200.000 euros i que no havia escoltat les demandes del sector”.

D’altra banda, cal recordar que fa un parell de setmanes un grup de ramaders de la sectorial de la llet d’ASAJA, encapçalats pel seu president Josep Ribas i la presidenta de l’organització Rosa Pruna, van lliurar al director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura (DAAM) de la Generalitat, Jordi Sala, un document amb una sèrie de demandes degut a la difícil situació per la qual estan passant, en un moment de desaparició de les quotes lleteres, els preus baixos als quals se’ls està pagant la llet i amb la pèrdua considerable d’explotacions durant les darreres tres dècades en les que s’ha passat de 6.000 a 700 granges lleteres a Catalunya.

La primera de les demandes al Departament d’Agricultura és “la defensa del sector lleter a Catalunya establint una assegurança per garantir un preu digne com ha fet la Conselleria d’Agricultura de Castella i Lleó mitjançant el Programa de Desenvolupament Rural (PDR)”.

Així mateix, ASAJA reclama al DAAM que faci les accions oportunes davant del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per a que els diners de les sancions a 15 indústries lleteres imposat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència “retornin al sector lleter, doncs són veritablement seus”.

Per a més informació trucar a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57 o a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

 Barcelona, 13 de març de 2015

Un grup de ramaders de la sectorial de la llet d’ASAJA, encapçalats pel seu president Josep Ribas i la presidenta de l’organització Rosa Pruna, han lliurat al director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura (DAAM) de la Generalitat, Jordi Sala, un document amb una sèrie de demandes degut a la difícil situació per la qual estan passant, en un moment de desaparició de les quotes lleteres, els preus baixos als quals se’ls està pagant la llet i amb la pèrdua considerable d’explotacions durant les darreres tres dècades en les que s’ha passat de 6.000 a 700 granges lleteres a Catalunya.

La primera de les demandes al Departament d’Agricultura és “la defensa del sector lleter a Catalunya establint una assegurança per garantir un preu digne com ha fet la Conselleria d’Agricultura de Castella i Lleó mitjançant el Programa de Desenvolupament Rural (PDR)”.

Així mateix, ASAJA reclama al DAAM que faci les accions oportunes davant del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per a que els diners de les sancions a 15 indústries lleteres imposat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència “retornin al sector lleter, doncs són veritablement seus”.

Dificultats per saber que es cobrarà

La sectorial de la llet d’ASAJA va lliurar aquestes demandes al director general de Desenvolupament Rural a la finalització de la jornada sobre la Política Agrària Comuna (PAC) realitzada per l’organització agrària, i en la qual Sala va fer la cloenda. Jordi Sala va dir sobre la Declaració Única Agrària (DUN), que ja es pot presentar fins el 15 de maig, en un any en que s’ha posat en marxa la nova PAC per al període 2015-2020, que “en aquests moments és difícil saber què cobrarà i quan cada agricultor i ramader. Penso que serà un acte de fe saber el que cobrarà cadascun”. Per afegir que “serà un any complicat i no sabem com acabarà tot, a més amb eleccions aquí i allà”, referint-se a les autonòmiques  catalanes i les que es faran a nivell estatal.

Anteriorment, Antonio Solares, cap del Servei de Coordinació d’Ajuts i Registres del DAAM va explicar als assistents les novetats pel que fa als nous ajuts directes i els drets de pagament base de la nova PAC, i va respondre a tots els dubtes que se li van plantejar, que van ser molts.

Per la seva part, l’alcalde Granollers, Josep Mayoral, va defensar, a igual que havia fet l’any passat, “la importància de les vostres produccions, i que ens demaneu a les diferents administracions taules per a que el diàleg flueixi. Aquest diàleg és el que ens farà més forts a tots”.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, també va parlar de les “incerteses” d’aquest any amb la DUN, i va comentar altres temes que preocupen al sector agrari com els canvis en la normativa de les dejeccions ramaderes.

Aquesta jornada també va servir per a que el nou Cap de l’Oficina Comarcal del DAAM al Vallès Oriental, Àngel Ruiz, es donés a conèixer; per a que Vicenç Paredes de l’empresa Omni Enviro presentés el sistema que ofereix un estalvi en la despesa d’aigua; el ramader i soci d’ASAJA, Antoni Banús, la planta de tractament integral de purins en un trailer itinerant que la seva empresa ha construït, i l’acord que el Banc de Santander ha signat amb ASAJA.

Per a més informació trucar a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57 o a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, 2 de març de 2015

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, i el president del sector lleter, Josep Ribas, han valorat positivament avui la sanció que ultima la Comissió Nacional dels Mercats i la Competencia, una multa milionària a 15 indústries lleteres i 2 associacions sectorials (el 10% de la seva facturació el 2014) per haver pogut cometre en el mercat d’aprovisionament de llet crua “una infracció greu i continuada des de al menys el 2000 fins al 2013 inclòs”.

A més, la Comissió recrimina que aquestes empreses han dut a terme actuacions concertades relatives a l’intercanvi d’informació comercial estratègica.

Ribas ha assenyalat que el 2011 ASAJA ja va presentar a l’Autoritat Catalana de la Competència una denúncia pels baixos preus percebuts, molt per sota, dels d’altres països d’Europa, i el pacte que feien entre aquestes indústries. “Llavors se’ns va donar la raó però ens van dir que no podien fer res a nivell d’Estat, i per això el tema va passar a la Comissió de la Competència espanyola”, ha afegit Josep Ribas.

ASAJA exigeix al Ministeri d’Agricultura i al d’Hisenda que els diners de les sancions “retornin als ramaders del sector lleter”, i que “puguin desgravar les quotes lleteres a la declaració de renda, com fan els holandesos”. Si això no es produeix “no descartem mobilitzacions”.

Al Departament d’Agricultura se li reclama que tingui en compte al sector lleter “quan hem passat de les 6.500 explotacions lleteres del 1986 a les 700 actuals. Què esperen, que no en quedi cap?”, han afirmat Pruna i Ribas.

Per afegir al respecte que “per exemple Castella i Lleó si defensa el seu sector lleter ja que ha confirmat una assegurança per garantir els preus i la rendibilitat de les explotacions”.

Ara s’està pagant la llet a Catalunya a 0,32 cèntims el litre quan la viabilitat s’estableix per sobre els 0,36 cèntims el litre.

Per últim, lamenten i condemnen l’actitud agressiva d’una multinacional que “està pressionant als ramaders dient que els deixarà de comprar la llet per la de granges de fora, quan es tracta d’explotacions fidels a aquesta marca de tota la vida”.

Per a més informació trucar a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57 o a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, 23 de febrer de 2015

ASAJA ha denunciat la difícil situació per la qual està passant el sector lleter de casa nostra degut als baixos preus als que s’està pagant la llet (34 cèntims d’euros per litre) i la desaparició el proper mes de març de les quotes que els ha costat 150 milions d’euros sense retorn.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha recordat que “avui, a gener del 2015 les explotacions lleteres a Catalunya no arriben a les 800 quan el 2004 eren unes 1540. Podem dir que en deu anys s’han perdut la meitat, i de seguir així, en deu anys no quedarà cap”.

Pruna assenyala que “ara que desapareixen les quotes els ramaders no poden produir més llet de la quota de la que disposen ja que les centrals lleteres els amenacen de no pagar-los o deixar-los de recollir la llet”. Per afegir que “per la seva part el ministeri d’Agricultura va amenaçant amb multes a qui se sobrepassi de la quota”.

Tot això a portat als ramaders per a poder vendre la seva llet a haver de comprar quota, a “un preu abusiu”, a revenedors, “una quota que d’aquí dos mesos no tindrà cap tipus de valor, mentre les administracions han fet la vista grossa permeten aquesta situació d’abús als ramaders del sector lleter”, ha afirmat Pruna.

Per a més informació trucar a Josep Ribas (president de la sectorial de la llet d’ASAJA): 648 22 62 57 o a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, 23 de gener de 2015

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, s’ha mostrat preocupada per la baixada de la renda agrària a Catalunya el 2014, que s’ha xifrat en un -9%. Segons ha comentat en roda de premsa Pruna, l’any passat no es va caracteritzar per ser un bon any agrícola i ramader a casa nostra, ja que tots els sectors han quedat tocats tant pel descens de les collites com pels baixos preus pagats als productors, les inclemències meteorològiques amb pedregades i fortes ventades incloses, i “per rematar, el veto rus”.

Els sectors de la fruita i del porcí han estat els més afectats, però també han patit el vaquí de carn i el de llet. L’oferta ha superat la demanda i les exportacions han baixat especialment el porcí (un 6% menys) i el sector de la fruita (un 19% menys), en ambdós casos pel veto rus.

La baixada de la renda a nivell de l’Estat, segons el Ministeri d’Agricultura, ha sigut d’un -7,1%. En el conjunt de la Unió Europea (UE), la baixada ha estat del -1,7% (disminueix en 20 països). Rosa Pruna ha afirmat que “la crisi del veto rus ha evidenciat la ineficàcia de la gestió de crisi de mercats”.

A Catalunya, la situació de preus ha anat de la següent manera:

El blat es pagava a 205 €/tona el 2013 i el 2014 a 200, sent la baixada d’un -2,44%. L’ordi es pagava a 180 €/tona en el 2013 i al 2014 a 182, el que ha suposat un lleuger augment de l’1,11%. Finalment el blat de moro es pagava a 185 €/tona en el 2013 i al 2014 a 170, la baixada ha estat del -8,11%.

Pel que fa a l’oli d’oliva, hi ha hagut un increment de preu del 9,56%, ja que el 2014 s’ha pagat a 2,52, mentre que al 2013 va ser a 2,30. Segons el Ministeri, es preveu una baixada de producció superior al 50% respecte el 2013.

En el raïm per vinificació, s’ha produït una reducció del -5,41%, en el 2014 ja que s’ha pagat a 0,29 i en el 2013 a 0,38, cosa difícil d’entendre ja que en el 2014 s’observa una reducció del -13,2% respecte de l’any anterior i, a nivell estatal ha estat del -21,4%.

Prop d’un 38% de baixada del preu de la poma pagat al productor

En la fruita, la poma s’ha pagat ell 2014 a 0,28 i el 2013 a 0,45, i la pera es va pagar el 2014 a 0,53 i el 2013 a 0,63. Aquestes dades donen una reducció de preus del 37,77% en el cas de les pomes golden i un 15,87 per les peres.

En ramaderia, el preu de la llet ha estat de 0,35 euros el litre al 2014 quan al 2013 era de 0,37, amb una baixada del -5,41%.

En el porcí s’ha detectat una baixada de preus del -15,12%, ja que al 2014 s’ha pagat a 1,46 i al 2013 a 1,72.

La carn de vedella ha baixat un -8,78%; al 2014 s’ha pagat a 3,95 euros i al 2013 a 4,33 euros.

En l’apartat de costos de producció el preu del pinso, a grans trets, és lleugerament inferior a l’any anterior. Per exemple, -1,94% en el cas de pinso per vedell i -3,96 en el pinso de porc. La palla també ha tingut un retrocés important, un -20,59% que repercutirà en els remugants. El gasoil ha baixat el -3,3% i els adobs entre el -0,73 i el -9,04%, dada important ja que a les explotacions agràries es una despesa important. El preu del peó fix es manté igual que l’any anterior, de manera que no hi haurà un encariment per la qüestió de personal.

Previsions per al 2015

Rosa Pruna ha manifestat que la nova PAC es presenta “amb llums i ombres”, perquè no es veu clar com acabaran alguns pagaments base i, com quedarà el concepte d’agricultor actiu. Des d’ASAJA es defensa que ha de ser el que fa d’agricultor o de ramader de veritat, no el que va buscar primes. A més, el que s’hagin fixat 316 comarques a tot l’Estat pot crear desigualtats entre els agricultors i ramaders.

A més no se sap com repercutiran les negociacions que està fent la Comissió Europea amb els Estats Units, a porta tancada, que poden ser bones pel sector de la fruita, el vaquí de carn i el de llet, però perjudicial per molts altres sectors.

Per últim, ASAJA desitja que “la nova Llei de la cadena alimentària funcioni i es deixi de vendre per sota del cost de producció i també per als consumidors que poden ajudar molt comprant i consumint productes de proximitat”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

Barcelona, 8 de gener de 2015