Archivo del agosto de 2018

ASAJA reiterem que els diners de la sanció del Tribunal de la Competència a les indústries lleteres retornin a tots els ramaders afectats

Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA i Josep Ribas, president de la sectorial de la Llet volem puntualitzar sobre la sanció a les indústries lleteres. ASAJA va ser l’organització agrària que vam denunciar a l’Autoritat Catalana de la Competència a les indústries lleteres pels baixos preus i el pacte que feien entre el gremi. El 2014 la Comissió Nacional de Mercats i la Competència posa una multa de 88 milions d’euros a 15 indústries lleteres i dues associacions sectorials per una infracció greu continuada des del menys l’any 2000 fins al 2013 inclòs. No dues com es diu i Pascual va ser menys multada per no haver participat fins que va entrar al gremi.

ASAJA després d’haver aconseguit la sanció ja vam posar-nos en contacte amb el president de la CNMC, amb la Ministra, a la reunió de la sectorial de la Llet de la Conselleria d’Agricultura reclamant que els diners retornin al sector. Vam tenir el recolzament del Departament d’Agricultura davant del Ministeri i el Director General, Sr. Vila és va comprometre a donar suport a aquesta proposta. La resposta d’aleshores del ministeri a la Conselleria i recorda que és la normativa la que ha d’establir de revertir al sector els imports de les sancions, raó per la qual caldria abordar un canvi de normativa.

ASAJA seguirem treballant perquè els diners retornin a tots els que produïen a Catalunya en aquell període que va generar la sanció. Demanem que un Decret del Ministre d’Agricultura faci possible aquest retorn de diners que aniran a Hisenda.

Granollers, 10 d’agost de 2018

 ASAJA:          Rosa Pruna: 639391403

                        Josep Ribas: 648226257

BALANÇ DE LA COLLITA 2018: Collita de cereals irregular, es preveia una gran collita

20180807_114109Les pluges de la primavera ens han portat moltes males herbes i fongs en els camps de conreu, a més la manca de sol al mes de maig ens han donat una gran baixada del pes específic en molts llocs. El gra buit ha fet que els rendiments siguin més irregulars.

A Lleida s’han recollit a moltes zones uns 1500 kg/ha de menys del que s’esperava, a la comarca de la Segarra i al Solsonès han tingut un millor comportament. En canvi a les comarques de Barcelona han estat més desigual. A la comarca del Bages ha estat amb rendiment rècord amb 9.000 kg/ha, en canvi a la comarca de l’Anoia hi ha llocs amb rendiments de 9.000 kg/ha i llocs de 3.000 kg/ha.

 

CONREU SUPERFICIE (Ha.) PRODUCCIÓ (tones)
Any 2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018

Blat

94.660

95.448

83.858

90.713

281.963

372.856

288.342

366.468

Ordi

177.558

178.676

182.823

175.077

477.811

691.782

634.699

697.290

Civada

9.897

8.637

8.219

8.507

18.202

17.172

18.167

21.030

TOTAL

777.976

1.081.810

941.208

1.084.788

El quadre no inclou tots els cereals, sinó els més importants. Tampoc hem posat el blat de moro ja que en aquestes dates encara no s’ha recol·lectat

 

A Osona, terra de cereal les pluges, calamarsades i fongs han fet baixar les expectatives. Al Vallès principalment l’Oriental, la mitjana de rendiment ha estat de 4.500 kg/ha pel blat i 3.000 per l’ordi.

A Girona hi ha hagut poc rendiment i a Tarragona millor que l’any passat, ja que les pluges van ser mes escasses i no van fer el mal que han fet aquí.

En resum, a Catalunya hem tingut un increment de collita del 15,25% respecte a l’any passat, però no la gran collita que es preveia a mitja temporada.

 

Per províncies l’estimació de producció ha estat:

CONREU SUPERFICIE (Ha.) PRODUCCIÓ (tones)
Barcelona Tarragona Lleida Girona Barcelona Tarragona Lleida Girona
Blat

23.080

5.600

50.250

11.783

91.570

18.208

220.440

36.250

Ordi

35.800

13.207

108.000

18.070

123.500

35.300

484.300

54.190

Civada

2.000

382

2.700

3.425

5.400

730

8.100

6.800

Blat de moro

100

122

30.000

5.820

—–

1.068

270.000

 

Preu dels cereals (en €/tona)

CONREU JUL 2013 JUL 2014 JUL 2015 JUL 2016 JUL 2017 JUL 2018 Diferència en %
Blat

180

190

202

167

184

193

4,89

Ordi

162

174

190

155

167

180

7,78

Blat de moro

225

180

204

180

180

186

3,33

 

 

A nivell d’Estat la collita ha estat bona, a més venien d’una campanya desastrosa i ha tingut un 53% més que el 2017, amb una collita de 23,8 milions de tones.

En el conjunt de la Unió Europea per contra, la sequera, la manca de pluges tant generalitzades ha fet que a Alemanya, gran productora Dinamarca, Regne Unit han baixar les produccions un 8% menys que el 2017 en el conjunt de la Unió Europea amb una producció de 273,8 milions de tones.

 

Preu dels fertilitzants (en €/100 kg)

FERTILITZANT ANY 2011 ANY 2012 ANY 2013 ANY 2014 ANY 2015 ANY 2016 ANY2017 ANY 2018
15-15-15

41,94

53,00

45,14

42,90

42,38

44,40

39,48

38,17

Urea

42,83

49,20

45,81

43,55

39,57

39,54

33,59

33,77

Sulfat potàssic

75,44

67,18

64,90

57,22

57,78

62,91

53,83

53,23

Gas-oil B

72,25

77,05

73,72

72,00

59,32

51,90

56,21 59,80

 

 

EL SECTOR RAMADER

 

PREU JULIOL 2018 JULIOL2017 JULIOL2016 JULIOL2015 JULIOL2014 JULIOL2013 JULIOL2012
Kg carn vacu

3,78

3,82

3,77

3,67

3,89

4,06

3,63

Kg carn porc

1,71

1,92

1,81

1,72

1,46

1,48

1,81

Kg carn oví

7,90

8,10

7,20

8,20

6,65

8,35

6,05

Kg carn conill

1,75

1,66

1,72

1,40

1,14

2,05

1,80

Pollastre groc

1,16

1,43

1,31

1,38

1,90

1,32

1,24

Preu de la llet

0,310

0,306

0,287

0,308

0,344

0,333

0,312

 

 

PETICIONS D’ASAJA:

 

En el moment de fer aquest balanç tenim tres peticions urgents i de molta importància per la supervivència del sector:

  1. La fauna cinegètica ens està comportant unes pèrdues milionàries, especialment a les zones del Prepirineu amb danys a les pastures, trencaments als tancats elèctrics, destrossa de conreus i el perill de transmissió de malalties Des d’ASAJA portem més de 15 anys denunciant i ara diem prou, des del Departament d’Agricultura, el Departament de Territori i la Diputació han de treballar conjuntament per reconduir aquesta situació.
  2. Etiquetatge dels productes làctics. Establir l’obligació del etiquetatge dels productes làctics, es a dir en el Bric que se pugui veure l’origen de la llet, de  on s’ha produït i a on s’ha envasat. Els consumidors volen i han de saber de on provenen, es una mesura aprovada pel Parlament Europeu per garantir la supervivència del sector.
  3. Que es retorni al sector productor lleter la multa que va posar el Tribunal de la Competència degut als baixos preus que pagava la industria.

 

Barcelona, 7 d’agost de 2018