Tenim una greu crisi que ens arrossega no sabem a on, però fa molt que dura i, cal preguntar-se per què el Sud d’Europa és on hem fet polÃtiques equivocades i un malbaratament dels diners. Crec que haurÃem de preguntar-nos si el grau de culpabilitat de que la Unió Europea (UE) està com està és o no solament del Sud, i adonar-nos que la credibilitat de la zona euro està en entredit a nivell mundial.
Aquest 2012 es celebren els 50 anys de la PAC (PolÃtica Agrà ria Comuna). El 1992 es va fer la primera reforma de la PAC per els excedents que s’havien creat arran de donar ajudes a la producció. Era una reforma per reestructurar l’agricultura i fer-la més competitiva per poder entrar en el lliure comerç, llavors el GATT.
El lliure comerç de l’OMC (Organització Mundial del Comerç), amb la primera reunió a Seattle el 1999, per la globalització dels mercats, ja va ser molt controvertida per als anti-globalització però, avui estem vivint les conseqüències d’un lliure comerç sense mesures adequades. Aquà a la UE pot entrar tot sense seguir el principi de reciprocitat, sense controls de traçabilitat, ni de benestar animal, mediambientals, ni laborals, que sà obliga als productors europeus a complir obligatòriament.
Mentre Europa doni entrada lliure a tot el que ve de fora sense pagar aranzels i altres, amb tractes preferencials, ens estem empobrint no sols els agricultors i ramaders, sino tota la indústria del Sud d’Europa, doncs els surt més rentable anar a produir a fora d’Europa amb mà d’obra barata, mentre aquà no podem competir amb aquestes desigualtats de producció.
Europa no pot seguir ignorant el dumpiing a les empreses agrà ries. Un dumping social, mediambiental i ara, monetari. Sols obté beneficis la indústria del Nord d’Europa (la de l’acer). La globalització té els seus drets, però també les seves obligacions. Ja va essent hora que els polÃtics de la Unió Europea comencin a reflexionar cap a on anem. Els països del Sud d’Europa estan en fallida.
Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA
Barcelona, 15 de novembre de 2012
