Just aquest any del Brexit celebrem la nostra entrada a la Unió Europea (UE) fa tres dècades, llavors Mercat Comú, plens d’il·lusions i esperança; vam entrar a la modernitat, a les ganes de ser més europeus, però vet aquà que el balanç no ha estat l’esperat. Els primers anys van donar molt de si, especialment a l’Estat espanyol amb els fons de cohesió. Catalunya no tenia aquests fons perquè érem contribuents nets. En canvi, si tenÃem tots els altres fons estructurals com el  FEOGA, la PAC, el FEDER que van servir per millorar estructures (recerca, desenvolupament, ensenyament, medi ambient, energia, etc.).
El sector agrari junt amb el tèxtil va ser el més perjudicat, les negociacions no van estar a l’alçada i avui 30 anys després, patim les conseqüències d’una Europa que es va construir el 1957 amb uns objectius que fa temps que s’han perdut. D’aquà el desencÃs de molts ciutadans tant del nord com del sud; el motiu, una Europa dels lobbys i la banca, no de les persones sinó de números i d’intercanvis comercials.
Amb el Brexit al Regne Unit s’ha obert la caixa dels trons, i les esquerdes a aquesta Unió Europea dels nostres somnis, especialment els meus d’aquell 27 de juny de 1986 quan vaig arribar a Brussel·les per assistir a la meva primera reunió al COPA com a delegada i poder comprovar les mancances tant jurÃdiques com socials, o de formació; tot va ser obrir els ulls a una altra realitat.
Poc a poc aquesta il·lusió es va anar desinflant, com al 1992 amb la primera reforma de la PAC; l’excusa era que tenÃem excedents de producció i havÃem de reduir cereals, llet mantega i carn. Amb aquesta reforma es va penalitzar la sembra de cereal, la producció de llet i la de carn. Però, un any després va passar tot el contrari, no tenÃem ni cereal, ni carn, ni llet; doncs es pagava per l’abandonament lleter, no hi havia vedells petits, i pagaven per deixar la terra en guaret, es a dir sense sembrar. Aquest desgavell era pel tractat del lliure comerç i la Ronda d’Uruguai; sacrificar el sector primari per beneficiar als lobbys i altres intercanvis. El Comissari McSharry, en acabar les negociacions, se’n va anar d’assessor del president Bush i va sacrificar l’agricultura europea.
AixÃ, reforma a reforma carregant-se els sectors, amb un darrer cas, el veto rus; és molt lloable sancionar el govern rus, però la sanció ha recaigut sobre el sector primari, com ara el lleter, el porcÃ, el vacu de carn i les fruites i verdures.
Europa exporta molts productes a Rússia que no són agrÃcoles; i com que continuen les sancions, seguim tancant explotacions de llet a Catalunya, ja que de les 6.500 que tenÃem, ara solament en queden 600 i encara volen que en pleguin més; això ningú no ho pot entendre, i menys el ramader, ja que som deficitaris en llet i la indústria la porta de fora i més barata, deixant de comprar la d’aquÃ.
Algú pot entendre aquesta polÃtica de la UE? On vas Europa? la del tractat de Roma de 1957 s’ha perdut, ara és un joc de cadires (o de trons) que s’allunya de les persones. Tot es compra i tot es ven com la immigració.
Fa 30 anys de la nostra entrada al Mercat Comú. D’aquests, vaig estar-ne 16 en el comitè professional agrari COPA de Brussel·les, que va ser una experiència personal molt bona, però una gran decepció com a professional del sector agrari.
Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA i ex-presidenta de les agricultores europees dins el Comitè Professional Agrari (COPA)
Â
Barcelona, 12 de juliol de 2016
